Les constel·lacions porten el seu nom
en llatí i les estrelles més brillants de cadascuna són indicades amb les lletres
gregues, seguint l’ordre de l’alfabet. També se solen indicar els principals
cúmuls, galàxies i nebuloses visibles amb prismàtics i classificats pel catàleg
Messier, estan representats amb una “M” i amb un número.
L’equador celeste, els meridians i els
paral·lels són línies de coordenades al cel.
L’eclíptica és el camí aparent que fa
el Sol sobre el fons d’estrelles al llarg de l’any. La Lluna i els planetes,
que no estan indicats a cap planisferi celeste, a causa de la seva mobilitat
respecte de les estrelles, es troben sempre a prop de l’eclíptica. Al disc
estel·lar hi ha impresos els 12 mesos de l’any, dividits en fraccions de dies.
La caràtula giratòria porta impreses les 24 hores del dia, amb subdivisions per
minuts. La finestra ovalada transparent limita l’horitzó del cel visible en un
moment donat i porta indicats els quatre punts cardinals.
Es fa girar la caràtula giratòria
fins que coincideixi el dia del mes que sigui amb l’hora a la qual es fa
l’observació. Les hores estan calculades en temps universal (TU o UT), que és
l’hora astronòmica vàlida per a tot el món.
A l’Estat espanyol l’hora va
avançada, respecte de la UT:
1
h. a l’hivern (a partir del darrer diumenge d’octubre)
2
h. a l’estiu (a partir del darrer diumenge de març)
Després s’ha de col·locar el
planisferi sobre el cap, orientat d’acord amb els punts cardinals. Així tendrem
el firmament mostrant les constel·lacions visibles en aquell moment.
La posició del Sol es pot
conèixer traçant una línia que uneixi la data del dia amb el centre del
planisferi. El punt on aquesta línia talli l’eclíptica serà la posició del Sol.
El
planisferi permet també:
Conèixer la posició, en
coordenades, de la Lluna i els planetes situant-los amb ajuda dels meridians i
paral·lels.
Les hores d’orto i ocàs del Sol, de la Lluna, dels planetes
i de qualsevol constel·lació o estrella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada