29 de desembre del 2020

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES DE GENER

Aquest més de gener la constel·lació de Taure és una de les que presideix el cel. Tot just al seu costat podrem admirar l’ull del Bou, Aldebaran, un estel gegant roig. 

L’espectacle estarà complet si admirem Orió, la gran constel·lació del gegant caçador i les constel·lacions associades de Ca Major i Ca Menor, les tres estan ben visibles al firmament. Són la representació dels gossos de caça del gegant. Mirant al sud, durant les primeres hores de la nit, es veuen clarament aquestes constel·lacions. 


Les estrelles principals d’Orió són Betelgeuse (una supergegant vermella), situada dalt a l’esquerra i Rigel baix a la dreta. Els tres estels alineats que formen el Cinturó d’Orió són molt característics. Si trobeu aquests estels en línia, Alnitak, Alnilam i Mintaka (d’esquerra a dreta) veureu perfectament la constel·lació. Perpendicularment al Cinturó es veu un grapat d’estrelles al centre del qual hi ha la Nebulosa d’Orió, lloc on ara mateix estan naixent estrelles. Uns prismàtics són suficients per apreciar la bellesa de la nebulositat. 


A sota, a l’esquerra d’Orió trobarem la constel·lació del Ca Major. En ella podem veure l’estel més brillant del cel, Sirius.  No és que intrínsecament siga molt brillant sinó que la seua proximitat, a només 8,6 anys llum, el converteix en la més brillant de les estrelles. La nit de cap d’any, després de les campanades del canvi d’any la podreu veure cap al sud i prop de l’horitzó. No hi ha pèrdua. És l’objecte més brillant en aquesta direcció. 





28 de desembre del 2020

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES DE MAIG

Durant aquest mes les constel·lacions de Leo (amb la brillant Regulus), Cancer i Gemeni (amb Castor i Pollux) es posicionen a l'alt del cel. Cap al sud van desapareixent Canis Major (amb Sirius) i Canis Minor (amb Procyon) entre d'altres. Cap al nord-est comencen a aparèixer Bootes (amb la magnífica Arcturus). 



Les pluges de meteors més característiques i destacades aquest mes són les Lírides i les Pi-Púppides. Les Lírides es poden veure entre el 16 i el 25 d'abril amb el màxim dia 22 i una freqüència màxima de 18 meteors per hora, provenen del cometa Tatcher. Aquests meteors, algunes vegades produeixen explosions que s'assemblen a focs d'artifici. L'altre pluja són les Pi-Púppides que es poden veure entre el 15 i el 28 d'abril amb el màxim dia 23 i una freqüència variable, provenen del cometa Grigg-Skjellerup

Durante el mes de mayo se pude admirar la lluvia de meteoros Eta Acuáridas, pero como su radiante está casi en el ecuador celeste, apenas se ven en las latitudes más septentrionales. La impresionante lluvia de las Eta Acuáridas alcanza su máxima intensidad hacia el 5 o el 6 de mayo, cuando en una hora es posible contemplar unas 30 rápidas estrellas fugaces que parecen irradiar desde las inmediaciones de la estrella Eta Aquarii, situada casi exactamente en el ecuador celeste. Las Eta Acuáridas proceden del polvo del cometa Halley

En quan als planetes visibles a simple vista, Mart s'observarà per darrera vegada dia 14 i ja no el tornaren veure fins el juliol.  Saturn podrà veure-se durant unes 8 hores de mitja a les matinades . Júpiter serà visible durant quasi 5 hores des de la posta de sol. Venus deixarà d'observar-se dia 8 i no tornarà ser visible fins a finals d'abril. Mercuri es podrà observar a la matinada, arribant a la seva màxima brillantor dia 30.

La Lluna arribarà al seu apogeu (el punt més allunyat) el 15 d'abril, distància geocèntrica: 404.862 km. La Lluna plena serà el dijous 25 d'abril. Aquest dia tendrà lloc el primer eclipsi llunar de 2013. Un eclipsi parcial visible des de Mallorca. L'inici de l'eclipsi serà a les 21'54 h, el màxim a les 22'07 i el final a les 22'21 h.

31 de març del 2013

EL CANVI HORARI

L'existència de dos horaris diferents a l'Unió Europea, l'horari d'estiu i l'horari d'hivern, es realitza per millorar l'aprofitament de la llum solar i el consegüent estalvi d'energia. 
La primera vegada que es va aplicar va ser durant la I Guerra Mundial. Després es va oblidar i es va tornar a aplicar des de la crisi del petroli de 1973, a partir de la qual alguns països van modificar el seu horari oficial, per aprofitar millor la llum solar, de manera que es consumia menys electricitat. El canvi d'horari permet adaptar les activitats humanes al cicle de llum solar, de manera que es depengui en menor mesura de l'electricitat. Els detalls difereixen depenent del país i pateixen modificacions de tant en tant

Canvi d'horari a l'estiu a Europa:

A les 02:00 de l'últim diumenge de març s'avancen una hora els rellotges, passant en aquest moment a ser les 3:00, de manera que aquest dia al final tendrà només 23 hores.


Canvi d'horari en l'hivern a Europa:
A les 03:00 de l'últim diumenge d'octubre es retarden una hora els rellotges, passant en aquest moment  ser les 02:00, de manera que aquest dia al final tendrà un total de 25 hores.

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES D'ABRIL


Durant aquest mes les constel·lacions de Leo (amb la brillant Regulus), Cancer i Gemeni (amb Castor i Pollux) es posicionen a l'alt del cel. Cap al sud van desapareixent Canis Major (amb Sirius) i Canis Minor (amb Procyon) entre d'altres. Cap al nord-est comencen a aparèixer Bootes (amb la magnífica Arcturus). 

Les pluges de meteors més característiques i destacades aquest mes són les Lírides i les Pi-Púppides. Les Lírides es poden veure entre el 16 i el 25 d'abril amb el màxim dia 22 i una freqüència màxima de 18 meteors per hora, provenen del cometa Tatcher. Aquests meteors, algunes vegades produeixen explosions que s'assemblen a focs d'artifici. L'altre pluja són les Pi-Púppides que es poden veure entre el 15 i el 28 d'abril amb el màxim dia 23 i una freqüència variable, provenen del cometa Grigg-Skjellerup

En quan als planetes visibles a simple vista, Mart s'observarà per darrera vegada dia 14 i ja no el tornaren veure fins el juliol.  Saturn podrà veure-se durant unes 8 hores de mitja a les matinades . Júpiter serà visible durant quasi 5 hores des de la posta de sol. Venus deixarà d'observar-se dia 8 i no tornarà ser visible fins a finals d'abril. Mercuri es podrà observar a la matinada, arribant a la seva màxima brillantor dia 30.

La Lluna arribarà al seu apogeu (el punt més allunyat) el 15 d'abril, distància geocèntrica: 404.862 km. La Lluna plena serà el dijous 25 d'abril. Aquest dia tendrà lloc el primer eclipsi llunar de 2013. Un eclipsi parcial visible des de Mallorca. L'inici de l'eclipsi serà a les 21'54 h, el màxim a les 22'07 i el final a les 22'21 h.

9 de març del 2013

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES DE MARÇ

Aquest mes de març tendrà lloc l'equinnoci de primavera. Tendrà lloc el 20 de març a les 12 h 01 min quan el Sol es situí sobre l'equador celeste. Aquest dia, els dies i les nits són iguals a tota la Terra.

Durant aquest mes les constel·lacions de Leo (amb la brillant Regulus), Cancer i Gemeni (amb Castor i Pollux) es posicionen a l'alt del cel. Cap al sud van desapareixent Canis Major (amb Sirius) i Canis Minor (amb Procyon) entre d'altres. Cap al nord-est comencen a aparèixer Bootes (amb la magnífica Arcturus). 

No hi ha cap pluja de meteors característica i destacada aquest mes.

En quan als planetes visibles a simple vista, Mart s'observarà per darrera vegada dia 14 i ja no el tornaren veure fins el juliol.  Saturn podrà veure-se durant unes 8 hores de mitja a les matinades . Júpiter serà visible durant quasi 5 hores des de la posta de sol. Venus deixarà d'observar-se dia 8 i no tornarà ser visible fins a finals d'abril. Mercuri es podrà observar a la matinada, arribant a la seva màxima brillantor dia 30.

La Lluna arribarà al seu apogeu (el punt més allunyat) el 19 de març, distància geocèntrica: 404.261 km. La Lluna plena serà dimecres 27 de març.

A més, el diumenge 25 canviarem a l'horari d'estiu. A les 2:00 h haurem de posar les 3:00 i per tant aquest dia només tendrà 23 hores.

El mes s'acomiadarà amb la celebració cristiana de la Pasqua, diumenge 31, molt relacionada amb el calendari i l'inici de la Primavera.

14 de desembre del 2012

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES DE DESEMBRE

Aquest mes de desembre tendrà lloc el solstici d'hivern. Tendrà lloc el 21 de desembre a les 18 h 10 min quan el Sol arribi al punt més allunyat al sud de l'equador celest, en el tròpic de Capricorni. Aquest dia és el més curt de l'any i la nit la més llarga.

Durant aquest mes les constel·lacions d'Orió i Taure dominaran el nostre cel, amb la Via Làctea creuant des d'Orió fins a l'Àguila, passant per Aúriga, Perseu, Cassiopeia, Cefeu i Cigne. Apareix en el cel el triangle d'hivern format per les estrelles Syrius (del Ca Major), Procyon (del Ca Menor) i Betelgueuse (d'Orió).

La pluja de meteors més característica d'aquest mes són les Gemínides, considerada la segona millor de l'any, des del dia 7 fins el 17 de novembre. El seu màxim d'activitat serà dia 14, al voltant de la matinada,  amb una freqüència estimada de 2 meteors per minut. Les Geminides provenen de l'asteroide Phaeton, un cometa extingit, amb radiant a la constel·lació de Gèmini i de velocitat moderada. També, aquest mes, es poden observar altres pluges d'estrelles: Phoenícides del dia 28 de novembre al dia 9 de desembre, amb màxim dia 6 i una freqüencia variable; Puppip-Vèlides del dia 1 al dia 15, amb màxim dia 6 i una freqüencia de 10 per hora; Monoceròtides del dia 27 de novembre al dia 17 de desembre, amb màxim dia 8 i una freqüencia de 2 per hora; Sigma-Hydrides del dia 3 al dia 15, amb màxim dia 11 i una freqüencia de 3 per hora; Coma Benerícides del dia 12 al dia 23, amb màxim dia 15 i una freqüencia de 3 per hora; Leo Minòrides del dia 5 al dia 4 de febrer, amb màxim dia 19 i una freqüencia de 52 per hora i les Úrsides del dia 17 al dia 26, amb màxim dia 23 i una freqüencia de 10 per hora.
En quan als planetes visibles a simple vista, Mart ho serà fins a 2 h i mitja després de la posta del Sol (ocàs). Saturn podrà veure-se durant unes 3 hores a la matinada . Júpiter serà visible durant tota la nit i Venus també serà visible a la matinada. Mercuri podrà observar-se fins dia 27 després de la posta de Sol, arribant a la seva màxima brillantor dia 5.
La Lluna arribarà al seu apogeu (el punt més allunyat) el 25 de desembre, distància geocèntrica: 403.874 km. El mes es despedirà amb la Lluna plena dimecres 28 de desembre.

2 de novembre del 2012

QUE PODEM VEURE EN EL CEL EL MES DE NOVEMBRE

Aquest mes de novembre és un mes d'eclipsis. Tendran lloc el 2n eclipsi solar d'enguany i el darrer eclipsi de Lluna d'aquest 2012. L'eclipsi total de Sol serà el 13 de novembre a les 22,11 h i només serà visible a l'oceà Pacífic sud i es veurà parcial a Nova Zelanda, Austràlia, Amèrica del Sud i l'Antàrtida. L'eclipsi de Lluna serà penombral el dia 28 de novembre i tampoc serà visible des de Mallorca. Només es podrà veure, amb la dificultat que implica un eclipsi penombral, des d'Alaska, Hawai, Austràlia i l'est d'Àsia.

Durant aquest mes les constel·lacions d'Andròmeda, Cassiopeia, Perseu i Triangle dominaran el nostre cel, amb la Via Làctea creuant d'est a oest. Orió comença a aparèixer en el cel. La Balena i Peixos podran veure-se cap el sud i Linx, Cefeu i Camelopardalis cap el nord.

La pluja de meteors més característica d'aquest mes són les Leònides, des del dia 14 fins el 20 de novembre. El seu màxim d'activitat serà dia 18, al voltant de la matinada,  amb una freqüència estimada d'uns 10 a 15 meteors per hora. Les Leònides provenen del cometa Temple-Tuttle, amb radiant a la constel·lació de Leo es veuen d'un color vermell, molt ràpides i deixant, a vegades, una estela de color verdós durant uns segons. A principi de novembre, al voltant de dia 1, es podran veure també les Taúrides amb una freqüència de 10 meteors/hora, són de baixa velocitat el que fa que es vegin molt brillants i de llarga durada.

En quan als planetes visibles a simple vista, Mart ho serà fins a 2 h després de la posta del Sol (ocàs). Saturn podrà tornar-se a veure a partir del dia 9 just després de la posta de Sol. Júpiter serà visible unes 12 hores abans de la sortida del Sol (orto) i Venus també serà visible a la matinada. Mercuri podrà observar-se els primers dies després de la posta de Sol i, a partir de dia 24, just abans de la sortida del Sol.
 
El mes es despedirà amb la Lluna plena dimecres 28 de novembre.