Aquest més de gener la constel·lació de Taure és una de les que presideix el cel. Tot just al seu costat podrem admirar l’ull del Bou, Aldebaran, un estel gegant roig.
L’espectacle estarà complet si admirem Orió, la gran constel·lació del gegant caçador i les constel·lacions associades de Ca Major i Ca Menor, les tres estan ben visibles al firmament. Són la representació dels gossos de caça del gegant. Mirant al sud, durant les primeres hores de la nit, es veuen clarament aquestes constel·lacions.
Les estrelles principals d’Orió són Betelgeuse (una supergegant vermella), situada dalt a l’esquerra i Rigel baix a la dreta. Els tres estels alineats que formen el Cinturó d’Orió són molt característics. Si trobeu aquests estels en línia, Alnitak, Alnilam i Mintaka (d’esquerra a dreta) veureu perfectament la constel·lació. Perpendicularment al Cinturó es veu un grapat d’estrelles al centre del qual hi ha
A sota, a l’esquerra d’Orió trobarem la constel·lació del Ca Major. En ella podem veure l’estel més brillant del cel, Sirius. No és que intrínsecament siga molt brillant sinó que la seua proximitat, a només 8,6 anys llum, el converteix en la més brillant de les estrelles. La nit de cap d’any, després de les campanades del canvi d’any la podreu veure cap al sud i prop de l’horitzó. No hi ha pèrdua. És l’objecte més brillant en aquesta direcció.
